ara toca Mexic

Doncs aqui estem un altre cop, ara per explicar experiencies viscudes per Mexic.

El primer que  m’ha soptat es veure que a la majoria de llocs per on hem passat no existeig internet ni mobils, tot s’ha de dir que de moment hem passat Chiapas, una de les regions de muntanya mes pobres, formada per petits nuclis de poblacio on les families viuen en barraques o petites construccions d’obra de 30m2. On els wc encara son dels de forat a terra i poca cosa mes…i les dutxes una galleda i un pot per tirar-te l’aigua per sobre…baja….que una merda duxar-se aixi…hahahaha

A Chiapas sobta tambe la l’espessor de la vegetacio, realment sembla una selva, tot i que no n’he vist mai cap. Pro puc imaginar-me lo dur que deuria ser pels descubridors d’America obrir-se cami pel mig d’aquests boscos. I ja quan es deurien trobar les ciutats Mayes amb les piramides i tot plegat….deuria ser ben emocionant. A Palenque ens han dit que les ciutats Mayes van entrar en decadencia al 900 despres de crist, aixi que al menys no van ser els Espanyols els que van acabar amb aquesta cultura. Mirant per internet he vist que el mes provable del seu extermini va ser un epocs de 200 anys de poques plujes i que la gent va anar a viure a zones mes fertils i aixi es van anar despoblant les grans ciutats Mayes de mes de 50.000 habitants!!!

Mes coses curioses….a l’aeroport vam comprar una tarja TELCEL amb internet i a l’aeroport anava de putamare, pro es clar, per on hem anat no tenen dades a la xarxa de telefonia, basicament perque ben just hi ha telefonia. Aix’i que tant sols a les ciutats podem tenir internet al mobil. Curiosament ni en els centres turistics de Chiapes com les cascades de Misol-ha o per les ruines de Palenque hem pogut trobar internet ni wi-fi…flipant al 2017 quan a Europa els nens de 8 anys ja tenen mobil i wuatzp.

Fora d‘aixo, impresiona tambe l’amabilitat de la gent i el que no siguin gens pesats amb els turistes.

Com a nota negativa sopta la de gent amb molt de sobrepes que hi ha per aquesta zona degut a que tot el que menjen es carn i begudes cocastyle…i evidentment alguns estan que no es poden moure. I com que nosaltres menjem poca carn…doncs hi ha cops que ens costa trobar algo que ens agradi.

Ens va sobtar molt l’obsessio per la religio de l’Esperansa, una dona de 60 anys que deuria pesar 90kg, diabetica i ja amb poca mobilitat. Doncs be, a part de deixar-nos plantar la tenda al seu camp i oferir-nos sopar i dutxa (de galleda, evidentment) tambe vam estar una hora escoltant les exelencies que Jesus ha fet per ella i lo be que li ha anat de coneixe’l per suportar que al seu marit li agradessin molt les noies… Be tothom troba consol amb el que vol, pro feia cosa veure com parlava de Jesus com si el veigues cada diumenje a missa. I els crits d’AMEN, AMEN, AMEEEEN que ens deia de tant en tant. Fins i tot a l’Alex la va veneir amb un pare nostre i el senyal de la Creu…ves a saber… potser es per aixo que a ella no li passa mai res…hahahaha

Be, fins la propera comunicacio, no tingueu en compte les faltes i tot aixo que amb el teclat frances de l’Alex ben just va de trobar l’apostrof.

Advertisements

One thought on “ara toca Mexic

  1. Hola Jordi ! I understood almost everything you said ! I’m very proud of myself !! We follow your adventures with much pleasure. Big kisses to you 2.

    Like

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s